Femení singular

Pipipipi, pipipipi, pipipipi.
Sona el despertador, miro a la meva dreta, ja ha marxat. Em quedo una estona més al llit abans d'anar al bany, que segurament m'haurà deixat tot brut i desendreçat. Em sento cansada, però fa dies que no surto de casa, fa dies que no vaig pel carrer, a ell no li agrada, prefereix que em quedi a casa, no sé bé perquè.
Amb la mirada fixa enlloc, penso en el que sento sense saber què és. Em fa por no saber què és el que em cou. Només sé que estic dins d'un pou, molt fosc i profund, en el que no trobo cap mà estesa que m'ajudi a sortir-ne. A les nou em llevo i vaig al bany, que, efectivament, em deixa fet un desastre, com sempre.
Avui no per favor, ara no, no en tinc ganes, em dutxaré i després ja l'endreçaré. Mentre em dutxo penso en totes les meves ferides, totes fan mal. Però les de fora per a mi no son les més importants. Al cap i a la fi, es culpa meva, no? No el sé estimar com ell vol que ho faci, no li agrada la meva manera de fer.
Quan acabo de dutxar-me, me'n torno a l'habitació. Em deixo caure sobre el llit, m'agradaria adormir-me i no haver-me de despertar mai més. Però, no pot ser. M'aixeco un altre cop i em vesteixo. Vaig a la cuina, tots els plats d'ahir estan amuntegats a la pica, els hauria pogut posar ell mateix al rentaplats en un moment abans de sortir de casa, ara quedarà tot enganxat i em costarà molt més deixar-ho tot net , com a ell li agrada.

No esmorzo, fa dies que no esmorzo, pel matí no tinc ganes de fer res, ni de menjar, ni de parlar, ni de caminar, ni de pensar... M'agradaria no poder pensar en res.

Però he de fer la cuina, i el lavabo, i l'habitació, i el menjador, i la saleta... Perquè sinó, quan ell arriba, passa el que passa.
Vaig a fer el lavabo, mentrestant, penso en perquè m'ho deixa tot per recollir, no és tan difícil deixar les coses on estaven!! M'he de passar el matí recollint tot el que ell em deixa fet un fàstic.
Mentre faig la saleta, engego la televisió per no sentir-me tan sola, encara que el que fan a aquestes hores no té res de bo. A les onze, arriba el carter, factures, publicitat...

Avui també hi ha una carta de l'institut on estudiava. Em conviden a una trobada d'antics alumnes. Penso en els meus antics companys, en les seves vides, com deuen ser ara? M'agradaria tornar a veure'ls i xerrar de tot el que ens ha passat fins ara...

Ni pensar-ho.

Ell em dirà que no, que de cap de les maneres, que el que vull es flirtejar amb tots els meus excompanys. Agafo la carta i la llenço.
Ja he acabat amb la casa. Miro per la finestra, veig la gent caminant, anat a la feina, fent encàrrecs. Tan debò pogués sortir com ells, que l'aire em toqués la cara. També hi ha uns joves d'uns 17 anys, entre ells una parelleta que sembla que tot just comencin, deuen estar en l'hora d'esbarjo. M'agradaria tornar a ser estudiant i tornar a ser una mica més lliure.
Riiiing, Riiiiing.
El telèfon. És ell que truca per veure si sóc a casa, com cada dia.
Riiiing, Riiiing.
-Digui?
-Hola
-Ja veus, sóc a casa.
- Sí, ja ho veig. Però qui em diu que no has sortit abans? O que no sortiràs després? Eh, qui em diu que no ha vingut algú a casa? Qui em diu que no parles amb ningú?
- No ha vingut ningú... i no he sortit en cap moment...
-Perquè ja saps que no m'agrada gens que surtis, oi?
-Sí.

- Molt bé, així m'agrada. Doncs ara fes-me el favor de trucar al Supermercat i fes la compra. Ja saps què l'has de fer. Quan ho portin, posa't a fer el dinar, avui arribaré d'hora, cap a la una, i vull que ja estigui el dinar preparat sobre la taula.
-D'acord.
-Adéu amor meu. T'estimo, no te n'oblidis, eh, no te n'oblidis.
Penjo. Cada dia el mateix.

Truco. Carn, ous, llet, pa, les magdalenes que a ell li agraden, verdures, fruita...
Podria demanar les galetes que a mi m'agraden, però els diners estan comptats, a més, a ell segur que no li faria gens de gràcia. Dono el número de compte.
Penjo, d'aquí a 30 minuts ho porten.
Arriba la noia de sempre. El temps just per què em doni el que li havia encarregat, pagar-li i donar-li les gràcies.
Són les 12'30, em poso a fer el dinar. Han trigat massa a portar el menjar, merda.
Són les 12'50 i les verdures encara no estan a punt. Si em deixés comprar congelats... això seria més fàcil! Però en aquestes coses es molt especial i no li agraden.
Les 12'55, Merda... queden 10 minuts perquè s'acabi de fer el dinar, espero que avui arribi una mica tard.

Les 13'00: Ja és aquí...