fel

Sentir la teua mort
és alçar-se cada matí
i beure un glop de fel.

I si m'atrevisc
perquè és dimecres,
i estic sola
i em sent sola,
a dir mort
el glop és doble.

Perquè t'he somiat de nou
i de nou les llàgrimes
m'ofeguen els ulls
i no em deixen veure
si faré bé d'escriure això.

Perquè t'he vist entre àngels
no tem per tu;
però tem per mi
per que em sent nàufrega
en un món gran i lleig
on estic sola,
i em sent sola
i no tinc l'illa del cel.

Encara espere
el soroll dels teus talons
en la fusta del sòl,
que òbrigues la porta fent soroll
i em digues: lleva't, que faràs tard.

I somriuré satisfeta
feliç que el malson,
de tu tan lluny des de fa dos anys
només fóra això.

Però no;
bec cada dia glops de fel
que m'amarganten
i no em deixen créixer.