Febrer (La pluja)

Un relat de: AVERROIS

Les gotes rellisquen lànguidament

pels vidres de la finestra,

el seu plor es de tristesa,

el seu rastre es humit i fred.

L'aire seca aquestes llàgrimes

d'impotència secreta,

plena de records visuals,

d'amplificacions serenes.

El record vola vidre enllà,

per sobre del vell arbre,

feble d'imatges noves,

tan sols il·lusions perdudes,

amigues llunyanes.

El pensament queda perdut

en la immensitat de l'ànima,

retornant de nou renovat,

per a la lluita diària.

Comentaris

  • força en els mots[Ofensiu]
    gypsy | 14-07-2006 | Valoració: 10


    m'agrada l'optimisme resolt i decidit que s'endevina al final, després de la melangia i dels records.

    Felicitats.

    gypsy

  • que bonic[Ofensiu]
    estrangera | 14-07-2006 | Valoració: 10

    i delicat AVERROIS

    quina sensibilitat que tens i quin art en expressar-la.

    transmets a bastament els sentiments a flor de pell que provoquen dies grisos melanconiosos, perquè el nostre cor se'n fa ressó.

    moltes gràcies per llegir-me i comentar-me. M'ha agradat MOLT tenir-te prop meu uns instants.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!