Faula de l’arqueologia com a refugi

Un relat de: Marc Viladelaserra
Un petit somriure, precedit d’un aclariment de gola, fou suficient per trencar el gel. Feia estona que els presents restaven en silenci, amb la por massa a prop del seus cors. El vell professor començà així el seu relat:

“No recordo si us he parlat mai del meu pare, amant d’Egipte i amic personal del gran egiptòleg Eugène Lefébure. De fet, fins i tot va tenir el plaer de formar part de la missió de l’Institut d’Archéologie, que va catalogar les tombes reials a la Vall dels Reis i de la qual Lefébure n’era el cap.
El meu pare estava convençut d’haver descobert, casualment, una tomba intacta de gran rellevància. Ara bé, l’arqueòleg francès, que era un home tossut i obstinat, de seguida ho va descartar i va centrar els esforços de la missió en excavar i consolidar els jaciments coneguts.
Setmanes més tard, el meu pare va caure greument malalt, víctima de les febres. Desgraciadament, no se’n va sortir. Abans de morir, però, em va enviar el diari on va deixar escrits els seus deliris febrils i on, també, havia dibuixat el plànol de la situació exacta del que creia que era un veritable tresor.
I heus aquí el mapa, que encara conservo. M’hagués agradat viatjar a les terres del Nil per comprovar si tenia raó; però sempre he temut el mar i, ara, sóc massa gran. Així que, a qui vulgui, li deixo copiar el plànol, per si algun dia té l’oportunitat de visitar el país dels somnis.”

Els nens, emocionats, es van afanyar a agafar els blocs i a copiar, tan fidelment com podien, el mapa del tresor.

La història, però, no era certa. Al professor li agradava inventar-se històries del pare que mai va conèixer. Al matí, preveient l’atac imminent, havia dibuixat la necròpolis de Tebes en un full esgrogueït i hi havia afegit una creu per ubicar el tresor. Tanmateix, allà sota, mal il·luminats per un vell llum d’oli, a aixopluc de les bombes, ningú li retrauria la petita farsa; qualsevol història era bona per distreure els nens, i els no tan nens, de les misèries de la guerra.

Comentaris

  • faules[Ofensiu]
    Onofre | 27-01-2016 | Valoració: 9

    Per cert, sabieu que s'acaben de publicar per primer cop la reinterpretació de les faules de Fedre en català?
    ISBN 978-84-94483-92-9
    a
    www.arolaeditors. com

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça (concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió Concursos

    - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement .....................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de MARÇ 2014,
    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................

  • Un bon mestre...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-03-2014 | Valoració: 10

    Un bon mestre...
    Aquest relat senzill, curt, emotiu m’ha agradat i força!
    Una persona que sap arribar als seus alumnes i a les persones que l’envolten, que sap transmetre il·lusions, encara que sigui per uns instants, una persona així, per a mi, li escau més la paraula “mestre” que “professor”
    Ferlicitats!
    —Joan—

  • Un bon professor[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-03-2014

    ha de saber trobar allò que motivi als seus alumnes fins i tot en les situacions més dificils.

    Una bona combinació de emotivitat i història.

  • Emotiu[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-03-2014

    m'ha semblat el teu relat molt emotiu i també didàctic. Era un bon professor, sabia com interessar els infants, tot aprenent història, oblidar un present massa dur, encara que només fos per una estona.

  • Interessant...[Ofensiu]

    M'ha semblat interessant, el refugi de la història per oblidar les penúries de la guerra. Bon relat!
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marc Viladelaserra

2 Relats

7 Comentaris

1207 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00