Fantasia al jardí d'Apel·les Fenosa

Un relat de: Dolça Parvati

He tallat unes tiges de gessamí per fer-ne un ramellet, perquè acompanyen el joc de te de porcellana de Bohèmia que la mare va dur d'aquell viatge a Praga. Ara, a l'estiu, m'agrada olorar el gessamí a tothora, no tan embafador com el gessamí de nit i més subtil que l'olor de les roses, que ara ja es marceixen als rosers. No deixe de pensar quina impressió li faré a en Marc quan hi vinga. Sap gairebé tot de mi per les cartes, i ara, arribat el moment de trobar-nos cara a cara, se'm nua el cor, com si el premera una mà invisible, igualet que el meu puny es clou al voltant de les tiges d'aquestes humils floretes blanques perquè no es desbaraten fins que les dese a la florera. També jo he escollit aquest color, de fet no he estat jo, ha estat la meua germana, que s'ha agafat aquesta cita meua com a pròpia. Ha planxat a consciència el vestit d'organdí i m'ha ajudat a cordar-me els minúsculs botonets amb la cerimònia de qui vesteix una núvia... M'ha promés, per bé que jo res li he demanat, ser-hi present els primers minuts de l'encontre. Si tot va bé, després se n'anirà a brodar asseguda al balancí de la figuera. Segur que aleshores s'adormirà, no hi ha qui es puga resistir a la brisa de la vesprada sota l'ombrívola remor dels arbres.
Probablement Marc em durà alguna de les escultures que tan minuciosament m'ha descrit; les grans no, és clar, alguna de les petites. Així li ho vaig demanar en la darrera carta, quan li contestava que sí, per fi, a la demanda de trobar-nos. M'entristeix pensar que aquest primer cop serà també l'únic, almenys durant un temps: la guerra tot ho ha desbaratat i els companys de la FAI li han aconsellat que marxe a París, almenys fins que tot s'arribe a resoldre... Potser jo, si no em fa vergonya, toque alguna peça de Chopin per a ell al piano.
Bé, s'acosta l'hora, i m'agradaria rebre'l a la porta de casa. On hauré deixat el bastó?


Comentaris

  • I de nit, el gessamí[Ofensiu]
    franz appa | 08-12-2008

    Inevitable per a mi evocar el bellíssim poema de Carner, que el gessamí és flor de la nit, i la rosa és de dia... Aquestes roses marcides als rosers, mentre la fragància del gessamí ens embolcalla, com l'aroma d'aquest relat que té la flaire de les veritats ocultes, els racons de vida que bateguen en els cataclismes de la Història.
    Ja el Lluisba aporta la referència a Apel·les Fenosa, la citació escultòrica. Jo penso en la nit eterna de la narradora, la seva soledat compartida amb els altres solitaris enduts pel vent dels sotracs històrics, i veig, en la foscor, aspiro el perfum, m'aproximo al jardí de l'espera. I flairo el gessamí.
    De vegades la fantasia es transporta al que va ser millor que la crua realitat.
    Un petó,
    franz

  • fa uns anys[Ofensiu]
    lluisba | 07-12-2008 | Valoració: 10

    vaig ser alumne d'un deixeble d'Ape·les Fenosa. Al marge d'escriure, també dibuixo, i llavors començava amb el gravat. Recordo bé les seves referències al mestre. Llavors vaig descobrir aquestes escultures que es fonen en l'aire, i que tu intentes explicar. I el moment històric, la guerra i les barbaritats i l'horror.

  • El conec, aquest Jardí...[Ofensiu]
    deòmises | 07-12-2008

    ...i també com va néixer el relat. Bona prosa, sempre en tu és bona. I sorpresa final...

    Gràcies, d.