FANG I SANG

Terra i fang!, perdó, volia dir terra i sang.
La suor, com dolça dansa eròtica, per les meves corbes regalima i el cansament, inseparable amant, penetra salvatgement.
Sols el cap es manté viu enmig del sofriment. Gaudeix amb la barbàrie, gaudeix amb l'esperança.
Somia riure sobre les seves tombes, lliurar-se dels seus cadàvers pudents. I riu, i riu. I els seus crits reboten amb les bales. Eternes esclaves.
Res el pararà, res el vencerà.
Ara, però, es fon amb la terra, i el seu somni, etern, es barreja en el fang, perdó, volia dir sang. Les bombes, encara, continuen sonant.