Fa segles que t'espere

Un relat de: Maria Freixas Alió
Pensaments del present
un desig que abraça el cel,
la lluna i les estrelles.
Sentiments pel futur,
per tu,
que encara no has vingut.

Retorne al nou curs
amb les maletes buides,
sense pes,
tot sembla ser més senzill.

Imagine colors
per a les noves parets
i flors per al balcó que
resta verge esperant-me
per plantar-hi una part de mi.

El llimoner on
s'hi gronxaran els records
i on t'hi buscaran
les nits adormides

Instants de llums vermelles
jugant amb les melodies de color verd fosc,
fent enveja a la lluna oriental
de qualsevol de les mil i una nits,
blanc damunt negre,
tot és color.

Mentrestant
a recer de les llimones
que ja han caigut.
just on hi dormen les foscors
vull fer el pèndol
amb el teu cos
per poder
guardar
la teua llum
en els meus ulls
i sentir
el tacte de les teues mans
damunt la meua pell.

Avui sent
la nostàlgia
del futur
que encara
no he viscut.

Comentaris

  • bonic poema maria[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    amb uns versos ben treballats i plens d'imatges boniques
    et felicito
    rep una salutació cordial des de mataró
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Maria Freixas Alió

Maria Freixas Alió

46 Relats

62 Comentaris

37682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
[plantaré un llimoner i els records s'hi gronxaran de les branques]

http://unamestraapalestina.wordpress.com/