Fa mal!

Un relat de: La Becada
Tenia 15 anys i estava perdudament enamorat. M’imaginava mil maneres de dir-li que el meu cor estava patint. Aquella follia no em deixava concentrar en res més i quan l’albirava a prop, un pessigolleig em recorria tot el cos, dels peus fins al cap, la pell eriçada, els pèls electritzats. Una sudoració freda apareixia a les meves mans, ploraven de desig. Una vermellor vergonyosa es feia present a la meva cara, intuïa un rau-rau a l’estómac i una opressió al pit que m’ofegava. Estava malalt? Com podia ser que em sentís atret per un altre noi? Em preguntava dia sí dia també.

Volia anar a dormir cada dia més aviat, al llit hi estava bé, estava sol, somiava en el meu primer amor, amb llibertat, sense vergonya, i mentre pensava en el meu estimat em portava la mà a la trompa i començava un va i ve en diferents ritmes fins que la respiració se’m tallava i una explosió em feia recargolar i estirar alternativament una bona estona. Volia cridar, no podia, sempre ho havia de fer en silenci. Somiava poder-ho compartir.

Els silencis fan mal, les veritats fan mal, les mentides fan mal, faci el que faci, sempre hi haurà un mal en algun lloc que no em deixarà ser lliure, era l’any 1976, tenia 15 anys, m’agradaven els nois i vaig decidir no dir-ho a ningú. Em vaig tancar en un armari fosc d’on només en sortia durant els somnis de la nit.

Avui, vull deixar de somiar per poder viure tal com sóc, sí, avui vull sortir a la llum i mostrar-me tal com sóc, amb respecte, sense fer mal, amb llibertat, amb ganes de viure i estimar a la meva manera. Sense por. Avui serà el primer dia d’una nova vida.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La Becada

La Becada

5 Relats

13 Comentaris

802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33