El mocador

Un relat de: La Becada
Bon dia, Jordi, li diu la Carme al seu marit, ell no respon, està capficat, pensarós i fins i tot trist. Ahir vas arribar molt tard. Una feina complicada? Segueix dient ella per trencar el silenci incòmode.

Ell, agent de la divisió d’investigació criminal dels mossos a Girona, ahir va haver d’anar al centre cultural de La Mercè per obrir la investigació de la mort d’una persona. Va entrar per una porta que dóna directament al claustre, quadrangular, envoltat de pilastres que sostenen els arcs, tot de pedra; li va transmetre una sensació de grandiositat i de pau. No hi va veure res que trenqués l’harmonia i la pulcritud del lloc; va pujar directament a l’aula dels gravats.
Des de la mateixa porta, es va impregnar d’una forta olor a productes químics; a la seva esquerra destacava el cos d’una noia, nu, excepte per un mocador que duia molt ben posat al coll, i una mascara blanca sense expressió que li tapava la cara; el cos, era dins d’una gran pica, plena d’aigua neta fins a vessar. Davant seu, una paret amb estenedors d’on penjaven uns dibuixos, el primer, mostrava una cara; el segon, un mocador; el tercer, un cos dins d’una pica; un, dos, tres; un, dos, tres; la seqüència es repetia omplint tot l’espai. A la dreta els finestrals, les vistes a la ciutat, la llum, la vida. Darrere seu, una paret amb mobles per ajudar a tenir els estris ben endreçats. No hi havia signes de lluita, els mobles estaven ben posats, fins i tot alineats; res per terra, excepte aigua.
En Jordi es va acostar a la víctima, alguna cosa li va cridar l’atenció, no era la primera vegada que veia aquell mocador. No, no podia ser. Recordava exactament el dia i el lloc on el va comprar, era de seda, pintat a mà, amb les inicials LBC en un extrem. Sí, és el mateix, una escalfor li va pujar des dels peus fins al cap, les gotetes de suor varen traspuar per tot el seu cos, va sentir com les cames li començaren a tremolar, es va agafar tan fort com va poder a la pica mentre resseguia amb ulls inquiets el cos de la noia buscant aquella marca de naixement que la Laura B. C. tenia molt aprop del melic en forma de núvol, en no trobar-la, va respirar alleujat, la força va tornar al seu cos i va dir que abissessin al seu substitut, que ell no podia formar part d’aquell cas.

Sí, un cas complicat, ja saps, coses de la feina. Va respondre ell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

La Becada

3 Relats

10 Comentaris

207 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Últims relats de l'autor