Experiència.

Un relat de: Xess

El vaig descobrir de casualitat, com un enllaç de referència d'una notícia. I vaig entrar a donar una ullada. I em va agradar. Era un web ple de gent jove, amb la empenta de la joventut, amb els ideals de la joventut. I vaig decidir fer visites puntuals, que cada vegada eren més habituals, fins que em vaig quedar. I em vaig donar d'alta com a usuari, que era la manera de poder participar als diàlegs dels fòrums i les notícies. I vaig descobrir que havia un xat. I vaig començar a participar i a conèixer als altres usuaris, els seus ideals, les seves converses polítiques, els seus problemes personals... I a poc a poc em vaig anar engrescant cada vegada més, fins al punt que m'era necessari cada dia més. I participava als fòrums paral·lels, de temàtica diferent. Necessitava compartir ideals, experiències... I a poc a poc es van anar minant les amples i altes muralles que el meu caràcter i la vida m'havien anant alçant al voltant de la meva emotivitat, els meus sentiments... I la ferida era cada vegada més gran i jo no la veia, fins que aquestes muralles van ser enderrocades i la meva capacitat emotiva, sentimental i comunicativa van desbordar-se i van cavalcar lliures, sense que el meu cor pogués ser controlat pel meu seny, sense que m'adonés de com m'estava apartant del camí...
La seva joventut m'enlluernava i em cegava fins al punt que van passar a ser la meva referència vital, el model a seguir, donant la esquena a la meva pròpia vida, deixant a banda tot allò que tant m'havia costat de consolidar, la família, la feina... Fins que va arribar un fet que em va fer despertar, fruit d'aquest sentiments desbocats, que em van fer expressar el que sentia per una persona. Sentiments evidentment no compartits. Sentiments sense pretensions, gairebé platònics, però intensos i vertaders. I vaig veure què estava fent, com m'estava autodestruint, com s'estava convertint una cosa que hauria de ser una diversió en una addicció malaltissa, una necessitat excessiva. I ho vaig haver de tallar d'arrel, amb llàgrimes als ulls i conflicte de sentiments. Tanmateix, de totes les situacions de la vida, de totes les coneixences alguna cosa queda. I crec que això m'ha servit per guanyar algunes amistats que espero siguin per sempre.
Tinc un temps d'espera i recuperació en el que no puc tornar a connectar-me ni relacionar-me amb aquell web, el xat i la seva gent, encara que mantindré contacte no-directe amb alguns d'aquells que més estima vaig agafar. Espero que ells vulguin.
Suposo que un dia tornaré. A poc a poc aniré entrant, amb el meu usuari o d'incògnit, no ho sé. Tot dependrà de que torni a tenir autocontrol i pugui controlar les situacions que fins ara se m'escapaven de les mans. Quan torni a ser jo qui mani la meva vida, els meus sentiments, la meva emotivitat.

Comentaris

  • Bufa...[Ofensiu]
    angie | 13-01-2006

    Una experiència realment...

    Penso que tothom que entrem a pàgines com la que descrius, tenim necessitat de contactar amb el món, manifestar indirectament les nostres carències i sentir-nos d'alguna manera importants.

    Un aplaudiment per la sinceritat, si és verídic...

    El relat em sembla ben redactat i les idees ben enfocades, tot i que la prosa no és el meu fort.

    Un beset en verset,

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xess

9 Relats

10 Comentaris

10045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67