Enyor i plany

Dels teus ulls de nit,
de la teva pell bruna,
dels teus rínxols de colors,
del teu riure franc,
de la teva veu clara,
el meu cor s'enyor.

De les tardes sense tu,
de les situacions no viscudes,
dels moments no compartits,
d'aquells cafès no que no hem pres junts,
de les converses no parlades,
la meva ànima es plany.

Dels amors que no m'has explicat,
dels teus dolors i alegries,
del que no sé de tu,
de tot el que no em vols parlar,
i del que m'amagues,
el meu esperit es plany.

Del que crees i no m'ensenyes,
del que comparteixes amb altres,
de les lluites en les que no participo,
de les creences que ens separen,
del temps que m'és enemic,
el meu cor es plany.

De les conviccions que ens porten a diferir,
de les desavinences que ens distancien,
de les discussions que sovintegen massa,
dels silencis amb que em castigues,
de la meva covardia,
el meu ésser es plany.