Expectatives

Volia fer-ho. Ser capaç d’una maleïda vegada. No deixava de repetir-se quan estúpid havia estat en aquell últim instant, inconscient de tot el que estava per esdevenir.
Ets un complet idiota.
Ho sabia. Tota la seva vida havia sentit la sensació de fracàs reflectida en la mirada dels demés. En la seva pròpia al mirar-se al mirall. O a l’ensabonar-se, tenia la impressió de que l’aigua quedava tèrbola amb el contacte amb la seva pell. Brut. De tots aquells pecats comesos i mai perdonats. - La vida sempre et brindarà oportunitats. - recordava amb cremor les paraules del seu pare.
Quantes mentides...
Va acariciar el llançagranades quasi amb tendresa i va donar un cop d’ull per la finestra. Tot semblava restar tranquil...
Ell ho havia començat, i ell ho enllestiria. No volia deixar el destí al llançament d’una moneda. Cara o creu. Vida o mort.
Pecat o gràcia.
Gràcia divina, Déu meu Senyor, beneeix-me en sacrifici, fes-me digne de la comesa de tal servil gesta. Ajuda’m. Si us plau...
Ajuda’m.
Es va adonar de que estava esperant una resposta, però sabia que no era així com funcionaven les coses.
Va tancar amb clau, reforçant el bombí i fent córrer les tres baldes d’acer, assegurant-se de que quedés ben tancat i que ningú pogués tirar la porta avall. Si estava disposat a fer-ho, ho hauria de fer bé. D’altra banda... Ni tan sols hi volia pensar.
- Jugues al joc dels innocents. Un maquiavèl·lic traç entre la realitat i el deliri de la paranoia.
Calla. Calla. Calla!
No em deixes pensar...
- Saps que si ho fas, no hi haurà volta enrere, oi?
En sóc molt conscient.
- I tot i així...
Tot i així, és ara o mai.
- Així no redimiràs els teus pecats.
Si ho faig, podré saber què és real i què no ho és.
- Si ho fas, perdràs la noció de l’equilibri entre el bé i el mal.
Que potser no l’he perduda ja?
La clarividència, com pots veure, no és el meu fort...
- Continues pensant que va ser culpa teva?
De qui sinó?
- La vida, l’atzar... casualitats.
Una moneda suspesa a l’aire... Banal.

Ja n’hi havia prou de tot aquell discurs intern. En Nathan va tancar la llum i va esperar a les enfosques. Angoixat, s’encengué un cigar.
No va passar molta estona. Una làmpada s’encengué en el pis del davant.
Boniques perles... – va pensar.