Ets tu

Quan et recordo
sóc gota d'oli
caient al mar.
I em difumino
pausadament
en una aquarel·la
blava, gegant,
tranquil·la, serena,
que ets tu,
que tot ho abarques.

Mentre t'espero,
l'harmonia de teu
cos de sirena
amb malucs de carena
que voldria trepar,
s'agita i fa caure
una llàgrima cansada
sobre un full mal escrit,
reduint l'oceà
a una mera taca gris
que té gust a tu,
que tot ho abarques.