ETS PRIMAVERA

Un relat de: Rafaelmolero
ETS PRIMAVERA

Sol aquí estic...
mirant la melodia de la teua mirada.
sol amb el cor ensangonat
i amb l’ ànima diàfana,
aurora d’ un buit
que tu vas deixar en primavera,
aquell floriment
en la que tu i jo jugaven,
jugaven a ser feliços una estona,
quan ja érem gojosos
aplegà la tardor
i te’n vas anar ara que és hivern,
et recordaré encara primavera,
però encara no has tornat...
Per què?
Si jo t’ esperava amb fertilitat
com una carícia suau
que em congratulava,
vel•leïtós, versàtil,
quan m’allargassava com un arc
de de la teua nativitat.
6 de juny / 14
Autor: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Bellesa [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2014 | Valoració: 10

    Realment els teus poemes contenen una bellesa molt personal, m'encanten. són d'una sensibilitat molt dibuixada, molt natural, molt naturalista i molt introspectiva alhora. La bellesa que desprenen enlluerna el contingut tan personal. I la poesia és això, emoció i sentiment. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.