Etiquetat

Crec que l'has clavat! Novament.
Descrius amb una gran exactitud un sentiment del que jo també m'hi he vist amarat. Potser no és un text tan líric com d'altres teus, aquesta vegada. Però aquestes paraules més directes creen la total harmonia (crua harmonia) amb l'ànima del text. Em fa recordar a la teoria de l'estigmatització. Els estigmes que portem o que creiem que portem perquè els altres, la societat "normal" (ells ho creuen que ho són) ens han ficat i que al final t'acabes creient.
També descrius molt bé com la rebel·lia valenta lentament es va convertint en resignació... Ho dius perfectament. I això és, de vegades, pitjor que la mateixa mort!
No sé si et descrius a tu mateixa o et poses a la pell d'altres, o simplement descrius sentiment que has viscut... però ho fas molt bé.
Crec que coincideixo plenament amb molts dels teus poemes. Aquest "Etiquetat" m'ha recordat directament al meu "adaptar-se o morir", en el qual el que vinc a dir en definitiva és que prefereixo morir que renegar de tots els meus ideals o somnis. Tot i això, abogo per fer un conglomerat i mantindre la puresa intacta en la mesura que sigui possible, mentre forgem la cuirassa que ens mantingui a cobert de tanta prepotència, de la societat en general. Haurem de falsejar una mica els nostres sentiments per a sobreviure o sobremorir, no?

quin poeme mès dur i dolorós.
quand de dolor ja a las teves paraules.
una abraçada.

qui parla, o és un joc poètic? Has pres la veu a una altra persona, o has optat per masculinitzar els mots? Perquè... com pots ser "individu socialment inadaptat". En tot cas "indivídua socialment inadaptada", no?

Mira, no sé per què, però aquestes darreres paraules són les que m'han cridat més l'atenció. O sigui que tiro enrere i em torno a llegir el poema.

Ara vinc!

(...)

Ja sóc aquí. Bé: és un crit contra el sistema, contra el poder que t'engoleix malgrat la lluita per mantenir-te pur, contra els tentacles d'una societat que ens alinea sense nosaltres haver-ho demanat.

Hi ha frases dures, sagetes que es claven just al punt on cal incidir. Hi ha una crítica forta i un clam per no caure en el parany.

Però continuo sense entendre aquesta masculinització que m'ha cridat des del primer moment. És com si t'amaguessis rere les paraules per no abandonar del tot el recer que et salva del combat. No ho sé.

Sigui com sigui, que quedi clar, malgrat tot el que he dit, que m'ha agradat. M'agrada que la poesia, a més de servir per expressar sentiments dels que habitualment es cataloguen com a romàntics, serveixi també per lluitar, per cercar la pau, l'equilibri, la justícia.

Com a mínim, cerquem-la!

Salut!

LLIBRE