Etèria ombra viatgera

Un relat de: Encarna Romero

Etèria ombra viatgera

"No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol" (S. Espriu)

On vas amb tanta pressa eteri núvol viatger?
Segueixo, mirant al cel, la teva lleugera ombra.
Em perdo en els teus suaus tons de grisos.
Porta'm on sigui que t'empenyi el vent.
Potser a un lloc molt lluny d'aquí,
on jo pugui somiar tranquil•la.
Junts ballarem la dansa dels bojos.
Sobrevolarem terres llunyanes i mars profunds.
Tu, només mostra'm el camí que he de seguir.
Seguiré com un humil gos obedient
aquesta gegantina ombra que és mapa,
és esperança, és frescor, és direcció.
Sigues tu la brúixola de la meva vida sense rumb.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer