Et vaig perdre. (Culpa)

Un relat de: ricard53

El 2001 et vaig trobar, eres una gema en brut amb més de cent anys d'existència i ningú va creure amb tu!
Jo vaig saber veure el teu potencial, hi vaig creure i també ho vaig fer amb mi!
Tots dos teníem xacres, ferides d'anys esperant... poc a poc ens vam anar coneixent i confiant l'un en l'altre. Poc a poc vaig conèixer els teus secrets i tu vas saber de les meves il·lusions i de les meves expectatives i esperances.
Et vaig anar explicant el que volia aconseguir i tu em vas anar mostrant els teus recons més amagats, aquells que potser no havies mostrat a ningú.
Els projectes es van anar convertint en realitat. Primer et vaig treure vells attrezzos innecessaris, fins a deixar-te nua.
Poc a poc, et vaig anar vestint amb les millors gal·les, aquelles que eren més dignes i escaients a la teva excel·lència.
Vas anar prenent forma, esvelta, altiva i orgullosa del teu nou posat.
Vaig refermar la teva vellesa, i jo em vaig sentir feliç del que aconseguíem l'un i l'altra. Em vaig adonar que sí, que tenia raó en creure en les teves possibilitats, i tu m'ho vas demostrar i vas fer que la meva autoestima augmentés.
Després tot va canviar de sobte!
Em van fer renunciar a tu i t'he perdut per sempre. Potser no vaig saber lluitar prou, no ho sabré mai.
Ara sé que algú a qui no mostraràs mai el teu interior ni els teus secrets, està gaudint de tu, però sé que no fruirà mai de la teva companyia; quan a vegades passo prop teu i et miro, els ulls se m'humitegen, ploro per haver estat capaç de mostrar-te i no haver estat capaç de conservar-te. Tu saps però que la "culpa" no va ser tota meva.
Hi ha persones que mai gaudiran dels somnis! I si qui és a prop els te i els fa realitat, no poden permetre que els gaudeixi.

Comentaris

  • Saps d'on ve la llum???????????[Ofensiu]
    Gritella | 28-02-2007 | Valoració: 10

    De dintre nostre. No et deixis enlluernar per aquest sentiment ni per ningú ja que no et deixarà veure el que tens ni el que realment has de trobar.

    VIU CADA INSTANT COM SI FOS L'ÚLTIM ALE QUE ET QUEDA EN AQUEST PLANETA:

    Bé no es un comentari sobre el teu relat més aviat són pensaments relacionats amb el que escrius.

    Ptons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: