Et miro. M'acosto. T'estimo.

Un relat de: pruneta

Et miro.
M'acosto.
T'estimo.

Els cabells
t'acaronen l'orella.
El peçó
suau i tendre.
La raspor de la teva barba
a la meva galta.
El teu respirar
a la meva cara.
Llavis tendres, dolços i carnosos.
La meva llengua
resseguint el teu coll.
Els batecs del teu cor
als meus llavis.
La teva olor,
que m'embruixa.
Els teus ulls i els meus
abraçant-ho tot.
Mirada ardent,
que glaça.
El teu pit m'abraça.

Comentaris

  • Tendre[Ofensiu]
    Ilargi betea | 14-11-2004 | Valoració: 9

    Felicitats pruneta, has fet un poema preciós! M'ha encantat, de debò.
    Segueix dibuixant el món amb les teves paraules, ho fas molt bé!

    Una abraçada i molta màgia!

  • que maco![Ofensiu]
    cabopolonio | 14-11-2004 | Valoració: 9

    És molt clar, reflexes situacions molt normals amb la parella que et fan sentir la persona més especial del món!molt maco , segueix aixi!
    un petonàs