La felicitat de mentida

Un relat de: pruneta

Com l'aigua del riu,
que no s'atura,
plogui o nevi,
faci fred o calor.
No, que no s'atura.

Em vaig deixar caure
com una fulla seca
dins del riu.
I ara ja no em puc aturar.

El corrent se'm emporta riu avall.
No hi ha marxa enrera,
no hi ha retorn.

Ningú sap on s'acabarà,
quan s'acabarà.
Ni tan sols sé si s'acabarà.
Només sento el corrent,
que se'm endú,
i no puc rectificar.

Em vaig deixar caure
com una fulla seca,
empesa pel vent plàcid.

I cada cop estic més
vella, sola, bruta i trencada.

Comentaris

  • El corrent se m'emporta riu avall...[Ofensiu]
    jacobè | 01-10-2005

    Em vaig deixar caure com una fulla seca...
    ...vella, sola, bruta i trencada.

    Quines imatges més tristes,
    però que maques i ben descrites!
    Pur sentiment de desolació.

  • Molt trist…[Ofensiu]
    George Brown | 14-11-2004 | Valoració: 10

    Es teus versos son molt tristos, però plens de força... el que em fa pensar que al final del riu sempre hi ha una espurna d'esperança... alguna cosa o algú que ens recollirà i ens eixugarà... ànims. Felicitats per tots els teus poemes, m'agraden molt, gràcies per escriure'ls.