Cercador
Aixopluc?
Un relat de: prunetaIntueixes núvols.
De sobte,
comença a ploure.
Sense perquès
ni respostes.
Corres per no mullar-te,
però la pluja et persegueix.
I si vas a fer un volt,
plou.
I si et quedes a casa,
plou.
I si crides ben fort,
plou.
I si tanques els ulls,
plou.
Sempre plou.
Les idees s'ofeguen.
I la llum.
I no para de ploure.
Cada cop plou més,
i del teu cap en vessa
un líquid calent i espès
que et regalima pels ulls,
que bullen.
Però el diluvi no s'atura,
i ja no ho pots suportar.
I crides, i plores,
i et desesperes.
Però encara segueix plovent.
I com més mires el sol,
més sents la pluja
dins del teu cap.
Comentaris
-
Quanta pluja.....[Ofensiu]AINOA | 17-11-2005 | Valoració: 9
Molt be pruneta.
Sempre es te que fer cas a la intuició, ja que molts cops et fa de guia.
Una abraçada. -
La pluja et persegueix[Ofensiu]jacobè | 01-10-2005
"Cada cop plou més,
i del teu cap en vessa
un líquid calent i espès
que et regalima pels ulls,
que bullen."
Els núvols t'ho havien anunciat. Alguna cosa havia intuït el teu cap. Sabem que ens pot passar i no ho podem evitar.
"I com més mires el sol,
més sents la pluja
dins del teu cap."
Exacte, segurament et refereixes a l'alegria i els ànims dels altres, que amb tan bones intencions et fan venir el plor.
L'únic que podem fer és deixar passar la tempesta. -
plou?[Ofensiu]girasol | 10-05-2005 | Valoració: 10
Plou poc, però plou prou...però pel poc que plou, plou que plou!
El poema és molt bonic. I la pluja, en el fons, fa que les coses prenguin vida...
un petó i un paraigües
girasol
(parum de vàrum)