Aixopluc?

Un relat de: pruneta

Intueixes núvols.

De sobte,
comença a ploure.
Sense perquès
ni respostes.

Corres per no mullar-te,
però la pluja et persegueix.
I si vas a fer un volt,
plou.
I si et quedes a casa,
plou.
I si crides ben fort,
plou.
I si tanques els ulls,
plou.
Sempre plou.

Les idees s'ofeguen.
I la llum.
I no para de ploure.

Cada cop plou més,
i del teu cap en vessa
un líquid calent i espès
que et regalima pels ulls,
que bullen.

Però el diluvi no s'atura,
i ja no ho pots suportar.
I crides, i plores,
i et desesperes.
Però encara segueix plovent.
I com més mires el sol,
més sents la pluja
dins del teu cap.

Comentaris

  • Quanta pluja.....[Ofensiu]
    AINOA | 17-11-2005 | Valoració: 9

    Molt be pruneta.
    Sempre es te que fer cas a la intuició, ja que molts cops et fa de guia.
    Una abraçada.

  • La pluja et persegueix[Ofensiu]
    jacobè | 01-10-2005

    "Cada cop plou més,
    i del teu cap en vessa
    un líquid calent i espès
    que et regalima pels ulls,
    que bullen."

    Els núvols t'ho havien anunciat. Alguna cosa havia intuït el teu cap. Sabem que ens pot passar i no ho podem evitar.

    "I com més mires el sol,
    més sents la pluja
    dins del teu cap."

    Exacte, segurament et refereixes a l'alegria i els ànims dels altres, que amb tan bones intencions et fan venir el plor.

    L'únic que podem fer és deixar passar la tempesta.

  • plou?[Ofensiu]
    girasol | 10-05-2005 | Valoració: 10

    Plou poc, però plou prou...però pel poc que plou, plou que plou!
    El poema és molt bonic. I la pluja, en el fons, fa que les coses prenguin vida...
    un petó i un paraigües
    girasol
    (parum de vàrum)