Cercador
Et diré a tot que sí
Un relat de: Dolça ParvatiDéu meu (tan carnal...).
M'he endinsat en les teues profunditats, i ho saps.
M'he submergit en la lluentor de les maragdes tèbies, amniòtiques
De tu, i el seu cristall líquid era oxigen, i jo peix,
I tu, home i sirena.
I si em demanes si estime la teua escorça,
Et diré també que sí.
I si vols saber si allò que evites ho estime,
et diré a tot que sí.
I el que ocultes.
I el que, amor meu, calles.
Comentaris
-
mmm...[Ofensiu]perunforat | 17-10-2009
quin poema més saborós Dolça, com ple de mel, desig, xocolata fosa, passió desbordant!M'ha encantat i el títol fantàstic!!!
-
et diré que sí[Ofensiu]ixnuir | 27-07-2008 | Valoració: 10
perquè si t'havia llegit mai no ho recordo, et diré que sí, que m'ha encisat
meravellós, et seguiré llegint
ixnuir -
ginebre | 27-07-2008
la total accepatció. L'entrega total.
Que més volem! Parles del paradís real, terrenal...
"Déu meu (tan carnal...)"
Un missatge necessari, guaridor. Una poesia que cura, poesia medicinal, Dolça.
Moltes gràcies!
-
Un altre poema precios.[Ofensiu]Jimbielard | 26-07-2008 | Valoració: 10
Com pots veure, m´estic posant al dia dels relats que tinc als afegits per anar-los comentant un per un. Aquest es un d´ells, a més, llegit en un Sant Joan caluròs òn la nit màgica m´omple de romanticisme i magnifica el meu esperit.. només faltava això.. llegir el teu poema entregat.
Una meravella
un peto,
Joan. -
un jardí secret[Ofensiu]franz appa | 02-07-2008
La cançó del Boss em remet a un monument de la música popular del segle XX -a la qual ell mateix ha contribuït amb altres monuments també-, la famosa "Suzanne" de Leonard Cohen: el misteri de la noia que es dóna als altres però desa un racó secret. En aquest cas, una dona que es dóna per diners, i a la qual pots arribar-li fins al cor, però no a aquell jardí secret, aquell lloc on tot el que desitges o necessites hi serà sempre, però ben, ben lluny...
La teva reinterpretació del tema evoca passatges secrets, zones ocultes, territoris on l'amor que ha estat un bany fins a l'arrel, fins al mateix líquid amniòtic, encara té una frontera no transgredida, allò que s'evita, que es calla, que es manté en el jardí que -gran misteri!- tot i no revelar-se, manté en peu tota l'estructura, tota la complexa bastida, del que anomenem sentiment. o amor.
Un petó,
franz
-
Preciós[Ofensiu]Anagnost | 01-07-2008 | Valoració: 10
Estimar-ho tot, inclús allò que no es diu, allò que s'oculta. Però, clar, quina ocultació pot haver-hi quan hom ha travessat la membrana amniòtica de l'altre, quan hom s'ha endinsat en les aigües profundes de l'ésser estimat? En aquest procés, certament, han caigut totes les barreres, i tots els silencis. I, a més, ja no calen paraules.
-
El si, ho eixample tot[Ofensiu]Epicuri | 25-06-2008
L'univers es un gran SI
El jo ocult. Es el més misteriós
aquell que sorpren el mirall
en que ens mirem.
Bon dia Dolça.
m'ha agradat el teu poema
Valoració mitja: 10
l´Autor
70 Relats
369 Comentaris
88874 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Últims relats de l'autor
- Adéu a la petita Sílvia
- Iniciàtica
- Evocació d'una rutina
- Instants sagrats
- La Melofalla
- Seguidilles de la brisa
- Consells per a ningú
- Petita estança
- El que en realitat compta
- On germina l'amor
- Cor de paper i escletxa
- La maniobra de Heimlich
- El somni d'Alícia
- El cicle de satisfacció de les necessitats
- Tot s'ha fet gran