Estols de silencis

Un relat de: Melcior

Estols de silencis
ofeguen la nit,
que moixa suplica
més claror a la Lluna .

Qui ho ha dit
que no és una dona la nit
i la nit un enigma,
un misteri que et crida?

Ho sap tot, és llicenciada
de l' amor, de desenganys,
experta en erotisme,
apassionada, perversa .

De fet, és un fet,
tots els joves la volen,
la miren, esperen,
desitgen, somien .

Prou m' agradaria
ser el seu amant
quan surt de disbauxa,
sentir-la, tenir-la,
és privilegi d' elegits .

Estols de silencis
ofeguen la nit,
quan es posa la bata
d' anar a fer els deures .

M' agrada ser ben a prop
quan fa feina i pentina .
La pinta de la nit
com un raspall gegantí
s' enduu tots els seus crits,
recull com escombriaire
tots els infortunis humans .

La por del traïdor
el malson d' un alcohòlic
l' ànsia d' un drogat
el fred d' una meuca
la solitud d' un ancià
el plor d' un nen petit ...

Embriagat del tot, d' ella,
m' encantaria ser l' escollit
per fer l' amor a la nit,
aprendria tantes coses ...

Poso la mà a la butxaca
i no trobo ni l' aire,
per no tenir, no tinc ni gana,
soc ben ple de la nit .

Estols de silencis
ofeguen la nit,
navego tot sol
en un racó de la Làctia,
tinc tots els camins,
els estels són els amics,
per gaudir d' aquest món,
soc l' amant voluntari
presoner de la nit .

Comentaris

  • La nit i la lluna[Ofensiu]
    Naiade | 17-01-2008 | Valoració: 10

    Tantes vegades m'he deixat portar per la inspiració que em porten les nits amb llum de lluna, les ombres xineses que projecten els núvols tot jugant amb ella, que m'he trobat com a casa dins el teu poema.
    Tot és percep diferent de nit. M'ha agradat molt com ho descrius, desglossant aquestes estones magicas, envolcallades de misteri, realitats a cada estrofa.

    Una abraçada poetas

  • em porta el dia[Ofensiu]
    jaumesb | 09-11-2007 | Valoració: 10

    tu també

  • Ai...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 04-11-2007 | Valoració: 10

    aquesta lluna que ens porta de cap als poetes. quan la nit ens la regala per fer més bonica la seva foscor.
    La nit i els seus misteris. Un poema ben treballat, amb pinzellades gairebé, trobadoresques. 1abraçada. ESPIRAL.

  • Aquest...[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-11-2007

    ...neguit de curiositat, de voler saber què passarà... La nit és el càrrec de l'imprudència innocent, i n'hi ha molts que hi cauen, quasi sense adonar-se'n, en deu anys que són un instant... És clar, però de tota manera volem gaudir d'aquest dret traïdor...


    Sergi

Valoració mitja: 10