Estius

Estiu del 1989

L'aigua del cossi verd de plàstic està freda.
Els ocells canten mentre el Sol escalfa l'aigua.
Les petites de la casa riuen mentre el Sol escalfa l'aigua.
Els grans les miren i somriuen orgullosos. El Sol escalfa l'aigua.
-El dinar està a punt!-crida la iaia.
-No ens podem banyar encara?
-Per la tarda, que ara el Sol escalfa l'aigua.



Estiu del 2005

El cossi verd de plàstic està desat a les golfes. L'aigua s'ha evaporat.
Els ocells també canten encara que l'aigua s'ha evaporat.
Les petites de la casa ja s'han fet grans. Encara riuen. Però l'aigua s'ha evaporat.
Els grans ara són més grans i se'n fan creus de com han crescut les petites. Encara se'ls escapen somriures quan les miren orgullosos. L'aigua s'ha evaporat.
-El dinar està a punt!-crida la iaia.
-Us en recordeu quan ens banyàvem al cossi verd?
-Per la tarda, quan el Sol havia escalfat l'aigua que ara s'ha evaporat.



[Per sort els records no s'evaporen, ni els sentiments quan són de veritat. Us estimava l'estiu del 89 i us estimaré tots els estius de la meva vida.]