Cercador
Estimar-se, a estones
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Tard tard, o tan d'hora per alguns,
quan els caixers conviden a dormir,
les persianes són ulls a l'aguait,
la llum surt sense voler-ho,
el sol fa un gest amistós
i, amb la llum blavosa de l'albada,
recorda els amants adormits
que a les vuit en punt
sonarà el maleït despertador,
la parella s'aixecarà malhumorada,
i les convencions cobraran,
de nou, un sentit absolut.
Comentaris
-
Ben escollides paraules:[Ofensiu]filladelvent | 20-12-2005
recorda els amants adormits
que a les vuit en punt
sonarà el maleït despertador,
la parella s'aixecarà malhumorada,
i les convencions cobraran,
de nou, un sentit absolut.
Molt bon poema; m'agrada molt el que dius, amb la simplicitat i destresa que fas arribar, amb poques paraules, el missatge exacte que vols transmetre.
He tingut la mateixa impressió en "Desorientació": de que encertes les paraules per descriure conceptes, i ho saps resumir de forma brutal; la teva poesia és quasi assaig!
-Filladelvent- -
Un títol ben suggerent...[Ofensiu]brideshead | 03-11-2005
per recordar-nos que aquells moments íntims, màgics, només compartits per dos cossos entregats també tenen un final... i el dia torna a ser aquí, amb tot el seu convencionalisme, amb tot el seu formalisme.... però en acabar-se cada dia, també tornarà la màgia d'aquells moments tan desitjats.
De nou, Jordi, em sento atrapada per la senzillesa dels teus poemes, que es van colant, com qui no vol la cosa, en el cervell, i el fan imaginar i reviure moments passats.
Un petonet.... i ja tens els "tres palets"! -
curt...[Ofensiu]NoKia | 03-11-2005
però molt bonic, jordiclusella! m'ha agradat! :P
Moltes gràcies pel comentari! vaig a mirar més cosetes teves...
Molts petons!
NoKia
