ESTIMADA, T'ESTIMO

Un relat de:

Somies amb l'amor,
dorms amb l'odi.
Oh estimada, desperta!

Els meus dits et segueixen,
l'ànima somriu,
però dins la fosca nit,
la por no veus.

Nineta traïdora,
cos infernal.
Com pots tu, sentir els crits?

Ells t'esperen,
com qui espera viure,
i tu, ofuscada,
sols veus el taüt.

Oh estimada, comença a volar!
Fa massa temps ja...
Rodes al rellotge,
morin-te a la creu.

(a mi)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.