ESTIC MUTANT

Crec que era normal, tot el normal que pot ser un ésser humà.
Crec que estic mutant o és que els meus gens, m'estan fent una pifiada de la naturalesa.

estic fent evolucionar a l'ésser humà, en ésser diví o és que sempre he estat d'una altra dimensió i jo no me n'he adonat ?.

Ara ja no sé que sóc... solament sé que estic evolucionant o mutant, depèn de com ès miri, no sé si per bé o per error de la natura. El cas és que sóc diferent, em sento diferent.

Noto el meu cos i la meva ment es va modificant. Tinc més sensibilitat i percebo ocoses impensables.

Veig el meu cos que va mutant. Ara m'han sortit ales en els peus per poder passejar volant.

L'oïda se m'ha aguditzat, fins i tot sento el xiuxiueig del vent parlant amb les fulles dels arbres.

Miro i ... veig coses que mai m'havia fixat i coses que no havia percebut cap ésser humà.

Veig dins del cor la la ment de la gent, estic esgarrifat !... ningú és com sembla. Quasi tots són com mals actors que fan el seu paper sense cap al-licient.

Tinc la percepció i fins i tot puc tocar l'aura de tots els éssers, els vius i els que estan en altres dimensions.El color i l'aroma que desprenen, depèn , de com siguin i estiguin en aquell moment precís.

No tinc cap necessitat de tocar res per notar-ho tot. La suavitat de les nuvolades. l'espror de les serralades, l'escalfor que produeix la mirada dels amants, la fredor de l'apropament de la mort, la dolçor adolorida que té una mare que està parint, la por d'un pobre gos que no sap el perquè l'han abandonat.

Les ànimes dels que no hi són , però estan, em parlen. Totes elles, els parlen a cau d'orella als seus estimats o als que els hi han fet mal.
Els vius més susceptibles alguna cosa perceben, però jo, ho sento tot i ho veig tot, però he preferit no involucrar-me.

Estic mutant, m'estic fent més perfecte, o solament és que l'esquizofrènia està avançant i m'està pertorbant ?.