Estels de solitud

Un relat de: Dolça Parvati

Estels de solitud, exorcitzeu-me,
treieu-me la por de les esquenes,
la corfa de paüra que s'hi enarbra
tenallant-me el coll fins a les llàgrimes.
Allibereu-me de les cabòries fútils,
closques enasprides de tellerines mortes
clivellant-me aquesta segona pell
fins dessagnar-me tota.
Calleu, gorgs de tristor,
deixeu de voleiar davant la llum
per enlairar el fosc gram de penombra.

Jo només vull dormir
encaixada al seu redós.
Deixem tota la resta
per a la literatura.

Comentaris

  • Ah!...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-03-2008 | Valoració: 10

    ...Dolça, m'acabes d'inspirar un xicotet contet que publicaré el següent, ja veuràs si vols llegir-lo. Es dirà "La vida com a viatge".

  • Tot és epicureisme...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-03-2008 | Valoració: 10

    ...al teu poema, fruir de l'amor, del sexe de la bellesa de tot fins i tot gaudir dels mals moments, m'has donat una gran lliçó, jo no tenia en bona estima els epicuris però sou molt interessants, cassar-se amb la vida per al bo i per al dolent. Molt bo.

  • Al redós de la persona estimada[Ofensiu]
    deòmises | 08-03-2008 | Valoració: 10

    o al de les paraules més belles, les que mai no moriran.

    Gràcies, d.

  • Anagnost | 07-03-2008 | Valoració: 10

    Jo només vull dormir encaixada al seu redòs. Tan senzill com això, tan poc com això, tan molt com això, tan absolut com això. Lluny de la por i de les llàgrimes. En el redòs protector, a l'escalfor, sense cabòries ni gorgs de foscor. Encaixada al seu redòs...
    I és que la solitud, si no és desitjada i assumida, es fa difícilment suportable.

  • El redós[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2008

    parles com els murmuris de tots els amants que han suplicat als estels, els estels que llueixen en el silenci de la nit, guardians de l'albada que ja s'anuncia a l'est...
    La literatura ens ha guarit moltes ferides, és el refugi de les impossibilitats i l'exorcisme del que ja no tornarà a passar.
    Només en el seu límit de certitud unívoca té aquest poder. creure en ella és dotar la literatura de l'arma més poderosa: saber que dinsla ficció tot és cert, perquè neix i mor en la seva limitació.
    Cridar, invocar la realitat, és recrear-la. Jugar als demiürgs.
    Dins el cor jau l'esperança...
    Un petó,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: