Estel

Dins de la meva foscor
hi ha un estel que m' il·lumina,
ets tu ferma obsessió
que en lloc de perdre' t
cada dia vas creixent.

Tan forta és la claror
com el Sol a dins la mina,
és per tu contradicció
que em tens rabiós
i em tens content.

Estel ets, no pas mentida
de raig clar, encès i constant,
essent tu noble donzella
la causa del meu estat.

La teva llum, per mi és vida
llum de sempre i no d' instant,
també ets la dolça esquella
que sona sempre al meu costat.

Obsessió, has de ser meva
contradicció, prou de confondre' m,
donzella ets i molt bella.
Esquella, dringa, dringa que ja vinc.