Cercador
Estat del benestar: Necessitats no cobertes
Un relat de: Eugeni MurAvui, en el meu petit País, com en tants d'altres,
no és que no tinguem veu. Parlar: a vegades
ja ens deixen parlar, però si no ens escolten
és perquè callem o perquè no ens volen escoltar.
Aparentment tot canvia: ara per discrepar
ja no ens colguen a la terra de crit i sang;
avui ens compren el silenci amb inseguretat d'or
i trossets de pa que no serveixen per a menjar.
I així, dòcils, no volem sortir més enllà
dels límits estrets de la nostra comoditat,
i potser respirant l'aire de la nostra confusió
convençuts que la ignorància és la felicitat.
Avui, en el meu petit País, com en tants d'altres,
no és que no tinguem veu; però omplen de mots
el nostre gest mut i rebleixen de subtil temença,
les nostres virtuals butxaques de material plenitud.
Aparentment tot canvia, però encara demà
la majoria nua i malalta arrossegarà la pell
i els somnis morts per les nostres apaties,
lluny de l'horitzó auri dels ulls occidentals.
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
34110 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol