espero que t'agradi llegir...

Un relat de: laia

No sé com fer-ho per apropar-me a tu, fa tant de temps que somio estratègicament el moment en el qual et diré una paraula que m'he quedat muda.
Ets un miratge, no t'espantis, hi ha altres qualificatius que fan més mal. Et vaig veure per primer cop somrient-me, no et vaig fer ni cas, i a partir d'aleshores em llevo cada matí pensant que et veuré entre les escletxes de les aules, tal i com un miratge.
No em diguis que estic boja, nego rotundament a creure-m'ho, només m'agradaria parlar-te, mirar-te i per què negar-ho si els meus ulls em delaten, també m'agradaria abraçar-te, i tantes coses més que no et diré.
No et conec, tens raó, però durant les nits sempre et tinc al meu costat, somiant amb mi, i creu-me no em negues res i jo tu dono tot, i és això l'amor? No ho sé, nómés parlo d'amors nocturns, sonàmbuls, il·lusoris... i és que això també és una forma de viure, entre somnis, a vegades la gent diu que sovint les persones som més interessants pel que somiem que no pas pel que diem.
I durant el dia, et busco entre els calaixos on tinc amagats tots els secrets, però et veig tant fràgil i jo em sento tant dèbil que et deso un altre cop sense ni tan sols despedir-me.
Paraules boniques... no en sé, el meu cor és de pedra i la meva boca es fa aigua, així que només vocalitzo onades que no van mai a bon port, ni troben a cap mariner que les guiï pel cabal més curt i més entranyable.
Dolça? No ho sóc pas, m'empasso la saliva, abans de dedicar-te una cullerada de mel, per què? Doncs, no ho sé, em suposo que no t'agrada l'edulcorant i que prefereixes anar a buscar la sal a la porta de la veïna.
Si fos per mi t'escriuria un llibre de rondalles, on els núvols i les estrelles tinguessin vida i juguessin al dominó amb tu i amb mi.
Pirata, que ets un pirata, com em tens tant captivada? Busques un tresor? no tinc ni un ral, però tota una vida per donar-te. Sé fer ganxet, si vols també sé dibuixar mars grans i fantàstics, amb vaixells, sirenes, balenes, fins i tot taurons, i allà al bell mig de la blavor un pirata d'ulls blaus, vols ser tu?
Per què no em dones la mà, m'ofego, no sé nedar sense aletes, i jo no sóc pas una sirena, però tinc un tresor ben amagat que només tu tens la clau, bell pirata no tens ganes de trobar-ne el pany?

Comentaris

  • És la primera vegada...[Ofensiu]
    dunes | 18-03-2005 | Valoració: 10

    ...que llegeixo res teu, i m'ha semblat que triaves amb cura cada paraula i cada metàfora que construeix aquest relat.
    Veig que l'has marcat com a biogràfic, per tant puc creure amb certesa que hi has posat tot el teu ser mentre escrivies. Deixa'm dir-te que, a parer meu, saps expressar-te d'una manera que captiva... Ben afortunat és el destinatari d'aquest escrit. Tandebò algun dia, si no has fet ja, li fagis arribar aquestes paraules.
    Mentrestant, jo et seguiré llegint.
    Et felicito per saber posar nom d'aquesta manera als sentiments.

  • preciós![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 18-03-2005

    hola laia: jo ja t'ho vaig dir el dia que la vaig llegir. Aquesta carta és molt i molt maca. No és una carta d'amor qualsevol; la considero original perquè no cau en els típics tòpics, i per altra banda, s'hi troba molt de sentiment.
    Molta sort bonica!
    Una abraçada!
    AtzaVaRa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laia

laia

41 Relats

133 Comentaris

53571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Sols diré pena,
soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.


"estams de pols"

vicent andrés estellés