Esperaven l`aparició de la lluna

Un relat de: crusoe
Esperaven l`aparició de la lluna, amatents, amb el coll tibat, consumint crispetes, com en el cine, esperaven la nit fosca, aquell embolcall, aquella protecció, aquell vaixell pirata que els transportaria una temporada des de la llar cap a Ítaca. Il•lusos, sumisos, perfectes.

Un home entenimentat, saberut com un xiprés, encaparrat com una cafetera exprés, però, es va aturar al bell mig del carrer i va començar a cridar:
Què és això! Qué és això! Ràpid! Què redimonis passa!

Senyor, es tracta de la revolució de les granotes, li va explicar un mosso d`esquadra que romania recolzat contra la paret assaborint un gelat de llimona, mentre fullejava una revista de premsa groga. Els reis d` Itàlia havien canviat, escandalitzats, de perruquer i d`agència de viatges.

La gent passejava entre saltirons, cantussejant cançons i els passavolants conduint bicicletes semblaven esperitades ombres que s’afuaven al vespre. Semblaven gegants diluint-se com terrosos de sucre al cafè. Semblaven herois. Ex-combatents. Antigues reliquies anarquistes. Revolucions sufocades amb aigua i sabó.

La nova religió és besar al company, caure agenollat, creure que pinotxo mai no va mentir. Patir al•lucinacions amb la crucifixió del Senyor. Creure que ens retrobarem tots al cel, entre rialles, entre abraçades, besant-nos, cantant i ballant. La nova religió no permet girar el cap, mirar endarrere, lo que van deixar, la petita torre amb piscina i el cotxe amb aclimatació. Mai no van dir que en els moments de la incertitud no sacsejaven el seu esperit confós les idees més calamitoses.

Finalment, va aprèixer entre grumolls de suc de préssec una lluna pàl•lida, banyada amb una llet arenosa com de cabra.

Una lluna bonyeguda com un cotxe després d`un accident seriós de trànsit. Com una cassola domèstica castigada.

Una lluna amb una cara, unes faccions i una fisonomia com una titella del segle passat que omplia el teatre de llavors.

El poble no va dubtar, tots capficant-s`hi, tots ordenats servant obedients la cua; s`hi introduïen cegament, amb la fe dels elefants centenaris, en el nou somni que encetava una nova trajectòria, una camí fins ara desconegut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer