Esperar

El pit de runa de parets de vidre
en la imatge del somni ratllades
per totes les presències mudes
que viuen en els capvespres.
Serà amb el tacte de les plomes
que se m'endurà amb el vent
més enllà del cel i del sol
per tocar la pell de la lluna,
besar la seva terra dolça,
néixer de la flor del taronger
en cada vespre de pluja i llamps.
I esperar la mort en la lluita.