Esperant sobre un record

Tinc el record que bull cada sotrac de saliva que m’arriba a la gola. Empassar el desig com qui escolta dringar un diapasó abans de la cantata. Escoltar el propi cos, escoltar el flux fluint enllà d’una glotis que compassa el degoteig. Regust d’espera, certesa d’un esclat que es vol, que arriba a estones endreçades en l’ordre d’un temps cronometrat. Temps de sentiments, aquest espai de plaer avançat al plaer carnal de la topada dels llavis.
Obert sobre tancat, contrast de l’aire contra el buit que lliga carn entre unes cames tremoloses, sota un llençol, prop de la mirada tensa de les embranzides que s’endevinen més enllà de cada bes.
Espero. T’espero. M’esperes en el silenci que no diu, per no trencar l’encant de la il•lusió. M’agrada escoltar aquest instant, empassar saliva, sospirar de balcó enfora, des de l’àtic. Sentir, en definitiva, la teva presència dins dels meus sentiments, impregnada en l’amor d’una mirada.