Cercador
Espanta't
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Conta'm la història de la teva vida,
mirant-me als ulls i sense fum.
Vull saber que se n'ha fet de tu,
ara que hi ets poc...
Dóna'm la mà i abraça'm,
o marca'm un gol com els d'abans.
Ajuda'm a recordar-te
ara que tu no ho vols.
Dibuixa't en un full i mira't al mirall:
espanta't, que no ha passat pas tant de temps.
Comentaris
-
tic tac pum[Ofensiu]quetzcoatl | 13-08-2005 | Valoració: 10
El temps inconstant, que a vegades juguem a moldejar com si fos de plastic.
A vegades ho és; a vegades.
I tu el destries a paraules amb una reflexió sàvia.
Felicitats!!
i una abraçadassa...
m -
Sí, espanta't[Ofensiu]brideshead | 22-07-2005
si veus un canvi tan brutal i tan impactant, com tu has sabut descriure, en un amic que abans era com part de tu, segurament.
És breu i intens, trist i colpidor, desesperançat, diria jo...
"...
Dibuixa't en un full i mira't al mirall:
espanta't, que no ha passat pas tant de temps"
..."
Cruels aquests versos... però saps què em diuen? que ets el seu millor amic... només un bon amic li diu a un altre: jo tenia un amic.... i segueixo aquí, esperant-lo.
Molt bo, Jordi, tot i la tristesa que despren.
I moltes gràcies per les teves paraules... només aclarir-te una cosa... de mestra, res!
Un petó!
