Esdevenir humans

Lluny de les poltrones de vellut negre
on els amos compren el nostre silenci,
amb les mans de bat a bat i els ulls fits
més enllà de l'aquí i de l'ara indelebles,
en mi m'endinso sobrevolant encoratjat
les vastes magnituds de la imaginació
desaprenent-me per a aprendre'm nu
en aquell nou horitzó on tot és possible.

I el rebel que conté el meu cos es commou,
quan eixugo carament amb els dits i els llavis
les llàgrimes de suor i sang d'aquells impotents
que anhelen d'aquest gest bocins de pa i de pau;
mentre, els poderosos que tant ens voleu emmudir
esborrant la nostra imatge del mirall del davant,
us vanaglorieu amb corbates de violència i por
persistint en mantenir immòbil tot allò indefugible.

Com éssers invisibles al vostre món desigual
sentiu que posseïu algunes vides a les mans;
cruels, ens penseu com unes peces d'escacs,
amb la consciència del qui tot s'ho justifica
per no morir de fàstic al no veure's reflectit
als cristalls universals de l'amor i de la justícia.
Ara, somio el moment en què ens mirarem els ulls
perquè deixarem d'existir per a esdevenir humans.