Cercador
Escriure, goig o condemna?
Un relat de: Balbal- Compartir:
Poc a poc hi tornes, desprès de mesos o anys, però hi tornes, sempre, sense remei.
Escrius per sobreviure, per apaivagar sobre el paper l'anhel neguitós que et crema per dintre. No tens res a dir, però, malgrat tot ho has de dir. Recordes Pessoa i l'entens: escriure no depèn d'un mateix, és una força superior que et porta allà on vol. Com aquelles onades que no deixen que t'aixequis i que et fan pensar que mai no ho podràs fer i que hi moriràs en aquella platja. Però no t'hi mors, i al final, t'aixeques i te n'allunyes, fins la propera vegada. Potser algun cop serà el darrer i no te'n podràs sortir.
Mentrestant, escrius.
Escrius per superar les pors: la maledicció del paper en blanc, l'angunia de les paraules que no surten, les frases que no sonen com vols, les constants modificacions, la certesa de que no està prou bé, de que mai n'estarà prou.
Escrius perquè es un goig fer-ho, perquè t'agrada, perquè et calma, perquè et fa sentir bé; perquè es una condemna, perquè no ho pots evitar, perquè no ho vols evitar.
Escrius per llegir-te tu mateix i llegir els altres amb més curiositat i indulgència, esperant que ells tinguin la mateixa curiositat i encara més indulgència.
Escrius sabent que les teves paraules potser no arribaran mai enlloc ni a ningú.
Escrius perquè la vida no es prou.
Escrius, malgrat tot.
Comentaris
-
el goig de la condemna[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 26-04-2007 | Valoració: 7
Escrivim per buidar-nos i omplir-nos en recordar l'escrit.
Perquè no has publicat cap més relat? -
Malgrat tot[Ofensiu]Biel Martí | 19-05-2005
Malgrat tot escrius, efectivament... Jo per goig, sense dubte, però també quan vol la inspiració, sinó acaba la paperera amb munts de paper arrugat, o l'arxiu del PC ple d'històries començades, que no van enlloc...
-
Escriure...[Ofensiu]lorien | 08-02-2005 | Valoració: 9
A tots ens passa això,
a vegades qualsevol idea, pensament, situació, t'inspira i et veus obligat a escriure.
Si no ho pots fer en aquell moment et sols oblidar, però quasi sempre et surten millors relats, poesies, contes, narracions,...
en un moment d'aquests en el qual sembla que sel bolígraf tingui vida pròpia i no que estigui portat per la teva mà, pel teu cervell.
Elena -
cert![Ofensiu]Tiamat | 03-09-2004
ostres, és ben veritat això que dius.
Més d'una vegada m'ha passat que estic ficada al llit intentant dormir i em vé alguna cosa al cap, una idea, una frase, jo què sé, i llavors em dic: va, és igual, ja te'n recordaràs demà al matí, o bé, va, és igual, ja en tindràs més, d'idees. Però hi començo a donar voltes i òstia, sempre haig d'acabar encenent el llum per escriure el que sigui. En aquests casos, és gairebé condemna.
Ara bé, quan et poses a escriure que et va sortint tot com de dins, i una paraula va lligada a la següent, i et mires el que has escrit i penses: collons, que bé que m'ha quedat, llavors és tot un goig. -
Goig, goig[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 07-08-2004
Vull dir condemna.
Millor dit, goig. Sí és un goig. Ara que, pensant-ho bé, si que és com una ondemna, o millor, com un vici.
Escriure sense tenir res a dir, dius? Ca, home, això no. Ara que potser tens raó. És veritat, sino, perquè estic escrivint aquest comentari ? -
Per mi, goig![Ofensiu]Ilargi betea | 07-08-2004 | Valoració: 8
Tens tota la raó en tot el que dius a aquest text. A vegades escrivim simplement per alliberar-nos d'alguna sensació que ens sacseja, d'altres per poder analitzar el que sentim, però moltes vegades el que ens mou a omplir el paper que tenim al davant és una mena de força superior que ens empeny cap a ell, la necessitat d'escriure encara que en principi creiem que no tenim res a dir. Llavors agafem el boli, mirem el full i de sobte les paraules comencen a brollar.
Suposo que tots els que formem part d'aquest web ens hem sentit així més d'una vegada...
Una abraçada i molta màgia!!
Valoració mitja: 8