Escopinades de paraules

Un relat de: Andreu Miquel Ferragut Monserrat
Escopinades de lletres. No em surt res més, he provat a escriure humor lleuger, però tenc l’escriptura bastarda de l’incansable desgraciat. No és que no sigui feliç, però un mant negre recobreix la meva ànima, els vents em canten les històries, reflexes de llum em donen les imatges, paraules nervioses unides per fils negres passen per la meva ment, som el prisma exaltat, psicòtic i trist de la vida, un calidoscopi romput. Llàgrimes corren pels meus dits fins al paper, sempre amb la rialla final del vencedor, mai deix de banda la llum, record l’obscuritat necessària i anterior.

Jo estim la vida i ella m’estima a jo, però som un guerrer, sempre estic en batalla i la meva guerra és la espiritual, no ho puc evitar, les passions subterrànies em conquisten, admiro els horripilants malsons que poden aparèixer en un petit habitacle. Olor a terror, ulls rojos, les parets blanques tremolen, la porta fa alens, entren a l’habitació i som jo, l’inesgotable jo que em persegueix, l’ego que vomit al paper drogat de tinta forma espectacles del circ del deliri, de fons hi ha l’infern. Nimfes envolten el meu cap i m’embriaguen, el raig de paraules s’escampa pels voltants, els últims cops de pressió, la musa en ment em dicta el final dels text i la tinta s’acaba. La inspiració ,com una erecció, mai saps quan apareixerà i el que esperes d’ella és que sorgeixi a l’hora de treballar.

M’allibero, l’escrit està acabat, puc sortir a fora, em xop de llum de lluna i l’oratge tranquil em dibuixa una rialla de nen a la cara.

Comentaris

  • Adjectius[Ofensiu]
    Campaner | 28-05-2013 | Valoració: 9

    Ets l'amo de tots els adjectius!

  • No m'agrada, però admeto que és bo en el seu estil.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-05-2013

    Bé, admeto que és bo en el seu estil. Això sí, en el meu cas no es un estil que m'agradi a mi. Potser sóc una mica "finolis" de forma de ser, potser.

    Però jo no estic sol en Relats. Crec que hauries de continuar escrivint. Defensa el teu segment de lectors que jo (quan estigui més fi per a escriure articles) defensaré el meu segment (que actualment és un segment petit, almenys actualment, ho admeto).

    Insisteixo: no m'agrada molt el teu relat, però no perquè el cregui dolent en sí mateix (no el crec dolent en sí mateix) però és que no m'agrada l'estil. I quan no t'agrada l'estil, dificilment t'agradarà el relat. És així.

    En tot cas, crec que tens virtuts com a escriptor, segueix endavant.

    Ja se sap que MAI es pot agradar a tothom (jo mateix, com a escriptor, és clar, tampoc agrado a tothom).

    Bé, dew, sort, ens veiem.



    PD: Espero que això que he dit no et molesti...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: