ESCOMBRES DE BRUC

Un relat de: Ness
ESCOMBRES DE BRUC

S’empeltà del pòsit de l’àvia creixent entre el llegat de les herbes remeieres, la capacitat de llegir el cel i el temps, d’entendre la riquesa del que ens dona la terra i de la lectura entre línies de les ànimes… La bellesa del foc la captivava des de ben petita; aquella llum rogenca amb els espetecs de la fusta que escopia guspires… Eren moments màgics de connexió absoluta amb l’àvia, però s’intuïen escletxes inquietants i profundament tristes que no explicava mai.

Amb els anys va entendre aquells silencis. Descobrí com les seves avantpassades caigueren en mans de la Santa Inquisició! L’ombra negra que durant segles, sobretot el segle XVII, va planar vetllant que cap ànima llesta, lliure, feble o diferent pogués actuar. Jutjaren actes de bruixeria inventats arreu de Catalunya delegant-ne tot poder a tribunals civils o populars, que foren les pitjors rèmores.

La seva rebesàvia, l’Elisabet Cerdà de Castellterçol, era llevadora i havia ajudat a néixer vides salvant qualsevol contratemps gràcies al coneixement d’allò que la natura ens ofereix. Enviudà jove i vivia ajudant a tothom. Però quan la grisor de la misèria en les collites es va estendre arreu, necessitaven culpables i tallaren les ales d’aquelles dones sàvies a qui atribuïren tota desgràcia. En nom de «l’ordre i la llei» les torturaren, caragolant-los les extremitats per induir-les a falses confessions. Al•legaren que eren dones posseïdes pel dimoni perquè dansaven sardanes fent rotllanes d’esquena i girant cap a l’esquerra, símptoma evident de la possessió del diable... Centenars d’elles acabaren a la forca o cremades, fruit de pors o enveges dels mateixos veïns... Sí! Foren moltes. Però l’extermini no acabà amb el seu llegat.

Bruixa prové de bruc o bruguerola, plantes que creixen lliures als camins... Escombres de bruc que sempre teníem a casa i segons l’àvia eren les que escombraven de debò, ho escombraven tot, fins i tot els mals pensaments...

Comentaris

  • Tota veritat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 05-05-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Ben redactat. És cert, Catalunya és terra de bruixes. La ignorància i l'interès va fer desaparèixer a dones humils, però de gran saviesa.
    Salutacions,
    Neus

  • La bruixeria en l'història [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-05-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt ben redactat, el qual trau a relluir, com la bruixeria era un tema que ha exisitit sempre, des de molt antic.
    Tots els que són majors, segur que hi havia fa segles i sempre.
    M'ha agradat molt com ho has plantejat.
    Salutacions .

  • M'agrada[Ofensiu]
    TerricheT | 04-05-2021

    Un relat amb un estil pulcre i minuciós, on ens descrius entre el relat i l'assaig, uns fets que es varen titllar de bruixeria, tots portats per enveja o simple manca de seny d'unes persones que cercava raons a fets naturals. I les dones eren un objectiu fàcil d'assolir, per moltes raons diverses, no cal cercar-ne la motivació, sols cal eliminar aquesta manca de coneixement, que encara avui dia existeix, encara es caça bruixes, però té un altre nom i cap poder, social, judicial o polític fa res per erradicar aquesta xacra de crims que ens assola en els nostres dies. La història també ens jutjarà a nosaltres per la nostra inacció.

    Molt bona prosa la teva, un relat assaig històric molt ben portat. I el segon de bruixes en un dia!

    Sort en el concurs.

  • No can acabar amb el bruc[Ofensiu]
    aleshores | 04-05-2021

    No és tant senziill d’exterminar cap cosa. Sempre queda una llavor, més forta. Busquem-la.
    Molt bon català.
    T’has assegut a la vora de la llar de foc.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ness

Ness

37 Relats

141 Comentaris

9482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com