QUAN EL PEIX S’ENCANTAVA

La mar està gronxant
la barca de vela
d’un avi pescador.
Algú amb nostàlgia la va restaurar
i la torna a la mar
on hi té els records
no sempre amables.

L’oneig volca glopades de memòries
d’un passat feixuc amb olor de sal.
Mans aspres; esquenes pelades,
cruixides d’avarar barques
quan la mar es tornava brava
i amenaçava algun daltabaix.

Nits llargues d’espera
entre l’oreig i la fosca,
a l’aguait d’emplenar les xarxes
que esperaven els saladors.

Temps en el que el peix s’encantava
just en arribar a la platja
de coves humits arrenglats
vetllats per tots.

La mar està gronxant
la barca de vela
d’un avi pescador.
D’ell en porta a bord només les cendres.
El seu llegat el va sembrar,
durant anys,
a la platja.