És tard?

Un relat de: Rita O'Neal

Allò que mai et vaig dir, el que et vaig plorar,
sentiments empassats en absolut desordre,
amb el temps són la guia de les meves obres:
et faria res poder-los catalogar?


Pressa per retrobar allò que va passar,
tot allò que enyoro i que tinc por de perdre.
Por d'ensopegar un altre cop amb les cendres
d'aquest amor que entre els dos vam socarrimar.


Corro carrer avall cercant-te sense parar
entre semàfors i senyals, seguint dreceres.
Les imatges em venen al cap, no m'esperes.
Et trobo, estic torbada, no has canviat.


És tard per reviure junts tot el que ens vam perdre?



Comentaris

  • Tal com raja[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2008

    M'agrada la definició que fas a la bio: no ets poetessa per premeditació, t'agrada dir les coses tal com ragen.
    En aquest poema, ella (potser tu, potser no) va a l'encontre de l'amor perdut, de l'amorat perdut -si se'm permet el neologisme-, i li etziba tot tal com raja (però això no implica, òbviament, cap mancança ni descurança formal)
    No crec que sigui mai tard per a res, però hi ha cops que sobre les voluntats, tot i que eventualment concorrin en un punt de trobada, s'imposen obstacles, inèrcies, silencis... Una primera manera d'afrontar les distàncies és trencant els silencis.
    Una salutació,
    franz