És bogeria

Un relat de: Carolina Achilles

És bogeria.

Odiar totes les roses
perquè una d'elles t'ha punxat...
Entregar tots els teus somnis
perquè un d'ells no s'ha realitzat...
Perdre la fe en totes les oracions
perquè en una no has sigut atès...
Desistir de tots els esforços
perquè un d'ells ha fracassat...

És bogeria...
Condemnar totes les amistats
perquè una t'ha traït...
No creure en l'amor
perquè un t'ha sigut infidel...

És bogeira...
Llençar totes les oportunitats de ser feliç
perquè un intent ha fallat...

Recordo que sempre hi haurà una altra oportunitat...
Una altra amistat
Un altre amor...
Una altra força...

És bogeria.

Comentaris

  • quan...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-05-2006 | Valoració: 10

    ens donem un cop, al principi ens fa mal tot, després queda localitzat en una zona concreta.
    Quan ens dóna un cop el desamor, tot canvia de color i de sentit... és la globalització de la pena...
    Un poema positiu, esperançador amb la teva xispeta especial de bones sensacions.
    Una abraçada