L'amor no es demana

Un relat de: Carolina Achilles

Si implorar ho resolgués tot, no m'importaria de fer-ho.
De genolls, sobre el blat de moro, sobre espines...
Una bogeria qualsevol, si ajudés, la faria amb molt de plaer. Del ridícul a la por: Saltaria per un pont.
Si plorar em mostrés resultats, acabaria amb el problema de sequedat de tot el món...

Però amor no es demana, ves per on.

Ei, tu, tonto, em podries mirar amb ulls de devoció simplement perquè estic aqui gairebé esclafada per la teva presència?No, no, això no ho puc dir...
Ei, tu, amic, em podries abraçar com si estiguéssim caient d'un pont perquè aqui, sense tu, no tinc terra? No, no, això no ho puc dir...
Ei, tu, vida, em podries fer un petó com aquells de final de pel.lícula perquè estic aqui, sense saliva, sense aire, sense la teva presència? Definitivament no, millor que no...

Amor no es demana, és una llàstima.

És una llastima córrer amb saltets equívocs de felicitat i després ensopegar. És una llastima tenir el cor inflar d'estimar sola, tenir els ulls inflats d'estimar sola. Un semblant autista de qui sol construeix somnis.
Pero no pots, no, sé que vols, però no pots trucar i dir-li:Ei, estic aqui sofrint, parem amb aquest joc de que tu no m'estimes i resolem d'una vegada aquest problema?

Però l'amor, estimada meva, no es demana, per molta ràbia que et faci.

Ràbia de que ell t'hagi robat aquell gust de la mousse de xocolata que t'agradava tant. Ràbia d'haver de menjar cinc mousses seguides per veure si tornen a agradar-te.
Ràbia de que ell hagi près tots els colors macos que hi ha en el món, la immensa felicitat de veure els nens somrient, la gràcia que té veure un gos jugar.
Però no es pot, ni de broma trucar-lo i dir: Ei, la vida és curta per sofrir d'aquesta menra... Torna, torna, torna.

Perquè l'amor, amor meu, no es demana, és trist, ho sé.

És trist veure el sol sense que ell es queixi que els seus ulls són massa clars per a suportar aquell llum, són tristos els matins que prometen un dia més sense ell, i més tristes són les nits que compleixen la promesa. És trist respirar i no sentir la seva olor.
És trist estimar tant, i aquest amor no té profit. Tant amor volent fer algú feliç. Tant amor que vol escriure un conte, però només aconsegueix fer aquest escrit penós.
És trist saber que falta quelcom i saber que no es pot comprar, substituir, oblidar, implorar.

Però amor, tu saps, amor no es demana.
Amor es declara...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer