Odi per ell?

Odi per ell? No...

Si l'he estimat tant, si l'he volgut en el meu passat...Si l'he trobat després d'haver-lo somniat. Si hi ha vida així, li he robat tot l'encant.

Què importa si ha mentit? I si avui el plor enterboleix la meva mirada, empredrada, mirada de monja, tràgica, gelada...


Ah! Mai més estimar-lo ja és bastant!
Vull sentir-lo lluny, molt distant,
com si fos meu, calma i serena...

Odi seria en mi un anyor infinit,
Tristesa d'haver-lo perdut, amor encara.
Odi pel ell?
No... no val la pena