Eros i Psiqué

Un relat de: Rita O'Neal

Psiqué i Eros,
l'ànima i l'amor,
juguen una partida
d'estimar-se ben fort,
d'amar-se sens mida,
esquivant la dissort
de l'enveja d'Afrodita.

...que són diferents:
ell amb ales i fletxes,
els instruments
per tocar-la d'amor
i fer-la volar a ella.

Ell, sigilosa au nocturna;
indecisa i confiada, ella.

Bellesa mortal,
ànima i ment
amb el melic com a infinit,
el dubte se li planteja,
important, sembla:
com conèixer el seu marit?

La identitat del seu amant,
un brutal turment
que li esvaeix l'amor i la vida
per una gota d'oli bullent.

Quatre proves d'Afrodita,
per retornar al seu amor.
La temptació guanya embranzida,
i, a la darrera prova,
l'ànima resta en etern repòs.

El compassiu Amor,
que encara desitja i és valent,
amb la benedicció de Zeus
l'allibera del son profund
i recupera la seva ànima somnolent.

I tots fan les paus,
per viure en pau a l'Olimp.

Comentaris

  • Gràcies per la teva participació al RPV32[Ofensiu]
    deòmises | 20-04-2008 | Valoració: 10

    El meu comentari:

    Poema centrat en el mite d'Eros i Psiqué, pel càstig d'Afrodita i la narració d'Ovidi. La referència a l'escultura d'Antonio Canova és més neoromàntica que el mite en si. Però és una versió, una nova visió de l'escultor i la Rita fa el mateix: ens ofereix la seva visió del que veu el seu subconscient, és a dir, la coneixença del mite, que lliga l'escultura d'una manera clara i directa. Bona proposta, certament, personalment em satisfà perquè la mitologia és una de les meves passions.

    Amb una rima arbitrària i jugant entre l'assonància i la consonància, vers lliure però amb un ritme intern ajudat per la rima.


    La teva proposta, de nou et dic, em va agradar molt. Gràcies, d.

  • F. Arnau | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Hola Rita!
    Abans de tot vull donar-te la benvinguda a aquest procel·lós món de RC.
    Ja vaig llegir el teu poema del RPV 32, sobre l'escultura de Canova, i em va agradar moltíssim. Veig que estàs posada en el tema de la Mitologia (a mi també m'interessa), i de fet vaig votar el teu poema per la descripció tan acurada d'aquell món de l'Olimp.
    Avui he vist que has presentat un poema al nou Repte, i això està molt bé. Trobe que tots aquests jocs que fem a RC (els Reptes) fan la funció de motivar-nos a escriure, i eviten que puguem caure en la mandra que moltes vegades ens deixa la ment en blanc.
    Seguiré llegint-te...

    Una forta abraçada!
    FRANCESC