Enyorant-se

Tot semblava una marina, d'Eliseo Maifren,
un gran pintor.
Tons grisencs, blaus i platejats,
tot feia remor.
L'havia vist moltes vegades,
però mai tant esvelt i poderós.
El vam veure per primera vegada,
tot passejant, era... el Far de Palamós.
Dues gavines que juntes volaven,
tot el camí ens van acompanyar.
Tu vas dir-me: Elles fan com nosaltres,
cerquen un lloc tranquil i solitari,
per poder-se estimar.
Tots dos, tants anys junts,
tots dos, enyorats de mar i d'amor.
Ara, tu no hi ets,
veig les gavines, i el Far de Palamós,
i tot em recorda a tu... amb molt d'amor, i enyor.

Escrit per la meva mare, Pilar,
per al meu pare (que en p.d.), en Bruno.