Enyorança

Un relat de: KäRLeK

Els meus peus estan glaçats, el fred traspassa, fins i tot, el mitjó, que en aquest moment, no té cap utilitat. Sento com el matalàs també es refreda al cap de pocs segons d'haver canviat els peus de lloc per buscar un trosset amb una mica d'escalfor despresa d'altres parts del cos. I això fa que et trobi a faltar. Quan estic amb tu no tinc fred de peus, ni fred en general; tampoc em fa mal cap part del cos, ni tinc res que em preocupi, perquè en aquell moment la màxima preocupació és la impotència de no ser capaç de parar el temps. I ho soluciono recordant, retrocedint en un moment del temps que vaig ser feliç, en aquest cas, amb la teva companyia. I em relaxo. No hi ha res que obstaculitzi el pas de la sang per les venes, i poc a poc, noto que els meus peus van adquirint temperatura com per art de màgia i els ulls se'm tanquen al mateix temps. I també, com si una fada hi intervingués, amb la seva vareta màgica fa que desaparegui per unes hores.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de KäRLeK

KäRLeK

33 Relats

30 Comentaris

31228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater.
________________________________________

Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com