Cercador
Entre poetes
Un relat de: sergi monserratLlegir ens fa sentir més plens, madurs i experimentats, però llegir mai farà canviar el món. Aquest paper no el pot fer ni segurament l'ha de fer mai un poeta, encara que hom a vegades pugui passar-li pel cap. Vet aquí l'etern debat entre progrés i cultura, entre el coneixement i l'oci, entre badar i crear. Entre poetes estic i sóc feliç, entre poetes i no erudits, entre persones que lluiten per la cultura, atractives, fogoses...
Quedar-me assegut al banc d'una plaça, caminar, passejar amb la mirada perduda, carrers, balcons i veïns quotidians, tot això em recorda aquella vella història que sempre explico, aquella que diu que potser un dia qui sap, els poetes serem receptats com a cura de malalties psicològiques, com a teràpia per sobreviure en aquest món de persones cruels i egoistes, potser fins i tot caminant pel carrer veurem tanques publicitàries amb aquests tipus de missatge: "Posi un poeta a la seva vida, ens ho agrairà" o bé aquesta altra: "Tots som poetes, i pels poetes... llarga vida!"
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 29-08-2005
Crec que és ben cert el missatge d'aquest relat: la poesia no farà canviar el món. De vegades, ho confesso, penso que sí. Però això tot just em passa de vegades. En moments d'aquells farcits d'optimisme i il·lusions irreals.
Però això sí: la poesia pot fer canviar una vida. I millorar-la. Ens pot fer millors. Ens pot regalar energia, ganes de viure. Això sí que ho crec. I vull continuar amb aquesta idea.
LLIBRE
PS.- M'agrada la possibilitat que apuntes: receptar poetes... hehe... Sí: m'agrada.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sobre els poetes
- Poesia i reinserció social
- L'ombra de la bossa + Un bell somni
- Usatge
- Sota l'ombra del país del sud
- Trepitjant fusta
- Sorpresa! (on éreu, on eres, on sóc)
- Poema sensual d'escalfament global
- Dones i dones
- M'he trobat a faltar (experimentant versos)
- Poema a les hores perdudes de l'any
- Mugrons de fang
- La plaça, a Gràcia
- Això és el que he estat fent
- No poema