Entonant afonies

Em plau, de sobte, tenir a la memòria
un dring de copes d’un dotze d’abril:
tu forces la veu contant-me una història,
jo trobo els teus rínxols i en perdo el fil.

Dotze de maig: concert, brindis, cridòria,
tu notes el meu posat intranquil;
“sí que et conec”, em dius amb l’oratòria
que tard o d’hora em resultarà hostil.

Dotze de juny: sonaran els acords
que cerquen desorientats un destí
sense l’encís de la teva presència;

harmonies, somriures i records,
abans compartits, restaran amb mi
sols, testimonis de la teva absència.