Ens enyor

Ens enyor quan el nostre amor era etern
pero supos que aquest “etern” no era per sempre
Tot el que ens vàrem prometre a l’hivern
es va fondre durant la primavera

I no hi ha res que poguessim fer
Pot ser realment es la millor descisió
però per què si ho hem fet bé
fa tant mal adins del cor?

No et negaré que enyor moltes coses
la primera de totes: a tu
les mirades, les caricies i les tardes
que passavem juntes imaginant un futur

Un futur incert, imaginari, imprecís
però sabíem que juntes ho faríem bonic
que pot ser ens banyarien algunes tempestes
però plegades veuriem sortir
l’arc de sant martí.

Ens enyor felices passejant de la mà
ens enyor enamorades mirant-nos fixament
ens enyor besant-nos sense parar
t’enyor a tu, pero ja no et tenc

Ens enyor quan tot era possible
ens enyor quan no ens feiem mal
ens enyor quan erem invencibles
T’enyor a tu, pero t’he fet marxar