Ens coneixem?

1996: Tribunal de l'Estat de California

L'Avni veu per primera vegada en Hans davant d'un jutge. Ella, l'advocada predilecte de Microsoft a Bangalore, India, i ell, un informàtic suec que ha dedicat els cinc últims anys d'investigació a crear un software lliure de patents i drets de multinacionals. L'Avni ha guanyat vuit de cada deu judicis que ha hagut d'afrontat Microsoft per diferents motius: explotació laboral, contaminació del mediambient o pràctiques monopolístiques de mercat. Viu i treballa a Bangalore, una bombolla al estil de Silicon Valley immersa en un país a on només un de cada quinze habitants té accés a la informàtica. Amb els ulls desperts i estètica d'executiva es disposa a començar una posta en escèna que no deixi alternativa al jutge, un equilibri eficient entre moderació britànica i contundència hindú. El rival suec no té ni la gràcia ni l'experiència als tribunals de la seva contrincant. Davant del jutge només pot apel·lar a l'ètica empresarial, un concepte que només de pensar-lo, el fa dubtar. Nerviós, suant i preocupat per por a no estar a l'altura, s'encongeix només de pensar que la recerca dels últims anys pot esdevindre en un no-res en qüestió d'hores. El jutge arriba puntual i s'obre la sessió amb dos minuts de retràs.


2006: Oficina de Meetpoint a Franklin Street, New York City.

Nom?
Avni Singh
Grup d'edat?
Entre 40 i 45.
Ètnia?
Hindú.
Interessos?
Noves tecnologíes, cinema, Shakespeare.
Moltes gràcies, el nostre equip es posarà en contacte amb vosté tan bon punt trobem el seu príncep blau.

Meetpoint és l'eina més comú dels executius de Manhattan per trobar parella. La facilitat d'introduir dades, la poca dedicació de temps que exigeix i l'èxit en potència, mereixen com a mínim fer la prova. A les 48h, l'Avni es troba un e-mail breu de part d'un tal "scan_han":

Avni! Demà fan una obra de Shakespeare al Open Theather a les 18h. Em deixes convidar-te a un gelat quan acabi?
Fins aviat,
Hans.

Al començament riu, després es posa vermella, i finalment una amiga la convenç de que ha de quedar amb aquest personatge. Arriba abans de l'hora i mentre espera es promet que aquesta és l'última vegada que queda amb un desconegut, que hi ha molt depravat per internet i que quina tonteria tan ridícula això d'apuntar-se a la base de dades de Meetpoint. Ell arriba tranquil, despistat, amb uns pantalons Dockers i una camisa sense planxar. L'Avni el mira, i no pot evitar fixar-se en una tirita al costat de la barbeta que li tapa exactament el tall que s'ha fet mentre s'afeitava.

Als dos els hi sona la cara de l'altre però no saben de què. Comencen a dir noms d'empreses a on han treballat i cada no com a resposta és un suspir. Conclouen en què deu ser una confusió casual... causal d'un afecte predestinat que ni la ciència ni la tecnología és capaç d'explicar. El gelat d'straciatella rebaixa a ran de terra les preguntes filosòfiques d'un Hamlet versionat per amateurs d'art abstracte. Una vetllada dolça de finals d'estiu, amb trocets de xocolata que desperten ulls de curiositat i l'esperança inocent de tornar-se a veure. Al cap de dues hores es despedeixen a l'entrada de Central Park. El rellotge es para a l'incís delirant entre un possible petó, una proposta deshonesta o una desaparició virtual que faci dubtar entre si la cita ha sigut real o fictícia. Al final, un "ciao" temblorós d'ella topa amb una abraçada ambígua per part del suec. En deu segons els transeunts esborren els rastres de la seva trobada. Amb el pas dels dies cap dels dos s'atreveix a donar el següent pas i no tornen a quedar. Dos mesos més tard es pensen mútuament com un tren que s'ha escapat; una espurna d'emoció que no encaixa amb el seu hardware i no té manual d'instruccions.


2016: Departament de Redacció de Microsoft, Silicon Valley.

Ms Avni Singh, hi ha una trucada per vostè des de Nova York.
Dona'm cinc segons Claire... passeme-la.
Ms. Singh?
Sí, jo mateixa.
Em dic George McLean i treballo per l'editorial de la revista New York Review of Books, suposo que enc coneix, no és així?
Sí, i tant que conec la seva revista, de fet sóc subscriptora des de fa més de vint anys, m'agraden molt les seves suggerències sobre les noves publicacions d'avui en dia i les crítiques de cine d'avantguardia.
Bé doncs, el motiu d'aquesta trucada és per demanar-li que col·labori amb nosaltres. Es tracta de fer una recensió sobre un llibre de divulgació sobre patents informàtiques i hackers. Què li sembla?
Ah d'acord, en principi sí. Enviim el llibre a l'oficina i li informaré de la meva decisió en el plaç de deu dies.
Gràcies per la seva atenció i ara mateix li envio el llibre.
Un plaer parlar amb vostè, si em disculpa tinc una reunió amb l'equip directiu.

Al cap de tres dies es troba sobre la taula un paquet de correu urgent que ve de Nova York, l'obre i llegeix:

"El Dret a la Tecnologia: l'últim capítol de la Declaració Universal dels Drets Humans", per: Hans Leck.

L'Avni es queda mirant el llibre pensativa i de manera inconscient es submergeix en debats existencials que feia massa temps que no es plantejava. Llegeix el pròleg i descobreix un dels enigmes del llibre: l'autor es suicida abans d'acabar el manuscrit. Empesa per la tragèdia que té a les mans escriu un e-mail asincopat al editor del New York Review of Books per confirmar l'interès en col·laborar en la secció de crítica de llibres. Penja el telèfon i comença una recerca en profunditat sobre la vida i l'obra de Hans Leck. Comença a escriure sobre un desconegut com si el tingués a davant movent les parpelles a cada punt i apart. A mida que va segint les petjades de la seva biografia s'imagina i es somia prenent un cafe amb en Hans, escoltant-lo a una conferencia o emocionant-se per cada mica de realitat que dones sentit a la feina de l'activista suec. L'Avni pensa en Hans com l'amic intim que encara no ha conegut...

El resultat és un èxit editorial que sorprèn al lector per la complicitat entre l'obra i la crítica; una conjunció irònica i volàtil que es perd entre les coordenades de temps i espai.